En el seu dia en veu convocar a una xerrada la cual no es va produir.
Dit aixo: podrien parlar de discapacitats en general.
la mayoria de vosaltres sou pares i mares de nens en discapacitat en problemes mentals psiquics neurologics y locomotors.
Aquest tema a tractar es un tema molt i molt delicat te moltes basants diferents i a un profan en el camp de la medicina com yo en discapacitats mentals i fisiques, pero si no estaria de mes alguna vegada tenir una interlocució en vosaltres sobre aquest tema si a vegades e tractat neurofisiologicament (maf)= malformacions neurovasculars amb deficiencies neurologiques podrien obrir un foro debat amb tots vosaltres ni mes ni menys que una forma de comunicació interverbal tots junts.
Crec que una de les idees`proposta per mi es: intercambiar vivencias experiencias viscudes i compartirlas entre tots a vegades per esbrinar una millor actuació en diferents casos del dia a día; en definitiva aportacions de tots que podem ayudar als altres.
la discapacitat con algo a protegir: actualment sou moltes las families que deixan-se portar per el paternalisme o el maternalisme sobreprotector impideixen que el nen o la nena el jove ó la jove desarrolar una vida normalitzada dintre del seu ambit de discapacitació d'aquesta manera es crea aixi una segona discapacitació ,aixo pot portar grans llacunes de socialització . aquesta afirmació me ha estat donada per un bon amiç especialista psicoleg infantil i juvenil amb discapacitats neurologuiques.
en el tema politic els grups de progresistas tenen una visió sobre el meu punt de vista equivocada comtemplan i defenen en la meva humil opinió erronia las formas de entendre la igualtat i afirman
"soc igual que els propis amiçs i amigues " en definitiva consisteix en amagar o disimular per part de tots una discapacitat.
(Desafortunadament aquesta visió predomina en el asocianisme actual, crec que no se enteran de la misa la mitat).
La explicació no es massa dificil inclusiu en el ambit de la propia discapacitat hi ha gent que es creu que esta en pla superior als altres nembres del colectiu ,en definitiva nembres que la seva discapacitació es menor que altres.
Problemas individuals: quan una persona o familiar has veu afectada tendeix a veure solament el seu problema personal sense tindre en compte que en una prespectina generalitzada i que es un col.lectiu de tots i per a tots en general.
Apostas per un associonisme reivindicatiu i menys asistencial: no tindria que ser funció de las asociacións servir de*matalás social* de una comunitat , tindria que ser las propies institucións socials gobernatives que es fagin carrec del tema que ens ocupa, las apostas tindrien que ser un asocionisme mes ágil ,proper i menys burocratit . crec que no es tracta de crear de crear estructuras pseudo-administrativas depenen de subvencións llunyanes del colectiu sino que donar mes capacitat a las asociacións en un camp territorial mes proper i per supost menys burocratic.
Aquestas paraules escritas son fruit com he comentat abans de ideologies propies de spicolegs experimentats en els temes que em parlat i evidenment de las meves conclusions i reflesions que he tret de elles .
Per finalitzar me agradaria ya que no ho vaig poger fer en interlocutoria em vosaltres la vostre opinió de aquet escrit , no obstant algun día ya amb parlarem del tema amb una reunió si us asembla bé.
rebeu salutacions joan gener 2012
